Canvi generacional

Primer la pandèmia, i després l’exili a Montjuic, podríem dir que han jubilat a tota una generació sencera de culers. La dels nostres pares o avis, la generació de la jubilació, sovint associada a aquell perfil de culer pre Cruyff, patidor, poc animador i més aviat pessimista per tot el que havia viscut anys enrere.

Paral·lelament, per sota, durant aquests anys a Montjuïc, ha anat sent substituïda per sota per una jove o molt jove generació de barcelonistes. Una generació animosa, sense pedres històriques a la motxilla, que des de que han nascut han vist guanyar al Barça, i que de manera cultural, o per herència familiar, té cultura de grada, anima i segueix l’equip.

Pel mig, aquells culers que conformaren les primeres experiències de grada d’animació als anys 80 i 90 superen ja molts d’ells els 50 i 60 anys d’edat, segueixen anant al camp, i tenen cultura de grada, animen. Una bona representació d’aquests els podem trobar a cada prèvia de partit al mític bar Casa Pin de Travessera de Les Corts.

Tot plegat conforma un complet canvi generacional al Camp Nou que es va començar a poder veure, contra totes les dificultats, al recent partit contra l’Atlètic de Madrid, on el Camp Nou semblava Anfield o salvant encara moltes distàncies, un camp argentí, pel fet que tot l’Estadi va animar tota l’estona. Ara totes les generacions presents animen.

Davant d’aquest canvi generacional i, per una banda la realitat, i per l’altra l’oportunitat que representa, l’actual Junta del Barça no es dona per assabentada, no ho han analitzat, no ho han sabut preveure, no ho han vist. La resposta ha estat la de qui rema contra els temps davant la incredulitat de la grada: supressió autoritària de la grada d’animació amb la conseqüent expulsió d’un bon grapat de socis i de l’animació; priorització de turistes i VIPs en contra del soci; preus desorbitats; dificultats de tot tipus per accedir als partits; nul·la voluntat d’escolta al que els socis expressen...

Joan Laporta i la seva Junta esperaven un retorn triomfal a l’antic Camp Nou, rendit als seus peus i agraït per la tornada a l’Estadi. Però la massa social culer ja no és la que era, ha canviat. D’aquí la sorpresa i cares atònites a la llotja del Camp Nou, escoltant crits directes i indirectes de protesta per aquesta desconnexió sorprenent amb la massa social.

I sí, una mala lectura dels canvis socials a l’entorn culer, aquesta desconnexió entre Junta i soci, que s’observa encara molt més amb els socis més actius, implicats i organitzats, li podria costar les eleccions a Joan Laporta. Els temps canvien i cal que el Club s’hi adapti.

Carles Agustí, membre d'El Senyor Ramon