FUTBOL I VIOLÈNCIA

Les recents imatges dels gravíssims i automàtics disturbis a París per la celebració de la 2a Champions consecutiva del PSG, han fet aflorar de nou aquest desgraciat binomi de futbol i violència.

Més enllà de que a França el que hi ha és un problema social i de valors de fons, és trist i curiós comprovar com la línia entre allò màgic del tifo, animar, els desplaçaments, les atmosferes que es creen als estadis i la violència, és finíssima, i el pas d'una cosa a l'altra al final és desgraciadament ben fàcil.

Com es fomenta una cosa i s'afavoreix l'altra quan estan tan aprop una de l'altra? doncs aquesta és la clau en la gestió d'aficions i grades d'animació. Facilitats totes, a la vegada que actitud implacable amb els violents dins i fora del camp, s'ha acabat que els clubs s'espolsin la seva responsabilitat sobre els seus propis socis quan les coses no passen dins del seu propi recinte. Ho hem patit, aquest any també, en alguns partits (Bruges, Londres...) l'afició culer als desplaçaments, on es deixa els desplaçats a la intempèrie, sense cap suport i a vegades amb elements violents per allà infiltrats.

El fenòmen "Ultra" ha anat "in crescendo" a Europa els darrers anys, molta més gent, tot incorporant cada vegada més dones i fins i tot nens als estadis, i descens de la violència d'altres etapes, però amb la metxa allà i sempre a punt de prendre. Recents imatges com les baralles entre seguidors del Nantes i del PSG a Paris, o del Rayo i el Crystal Palace a Leipzig, o entre els equips de Praga, o a Europa de l'est, o a Andalusia on aquest tema està molt mal resolt, segueixen situant com a present el fenòmen de la violència, al costat de l'emoció i els ambients en positiu que es viuen als Estadis.

A Can Barça hem vist extrems diversos en la gestió d'aquesta qüestió. Nuñez va fer una primera operació desastrosa engabiant el Gol Sud de l'Estadi cosa que va provocar que només s'hi quedessin precisament els violents, fent fora la bona gent que hi anava; Laporta la va encertar expulsant el que quedava dels Boixos Nois que ja poc tenien a veure amb l'esperit inicial del grup del que tants i tants socis hi van formar part, l'esperit de Manel Homar ACS. I una immensa errada expulsant tota una grada d'animació no violenta, simplement per cridar contra la directiva (cosa que veiem cada diumenge a no pocs estadis de primera), error mig corregit, ja que se'ls ha deixat tornar més o menys sota amenaça implícita i amb un espai exageradament reduït pel que és el Barça i la mitjana que ocupen els espais d'animació als grans estadis d'Europa.

Cal aplicar amb cirurgia molt fina una fórmula fàcil, Grades d'animació sí, tant grans com calgui, violència i permisivitat zero, a dins i a fora del camp.

Carles Agustí i Hernàndez. Consultor en governança, tecnologia i sostenibilitat. Directiu empresarial i membre d'El Senyor Ramon

Veure menys